Encara que estava anunciada al fullet de la "7ª setmana per la Igualtat" pel dia 8 de març, la
canviaren al dia 11. Aquell dia vaig agafar el cotxe per anar al Polígon
Industrial i estar present durant la inauguració. Ho vaig fer prompte per què
no volia que se m’escapara res... tenia molt d’interés en sentir el que anava a
dir-se i com anava a justificar-se. Una vegada aparcat el vehicle em vaig
dirigir cap allà caminant. Des de la distància ja es notava la presència
d’agents de la policia local així com de membres de Protecció Civil. S’havia
acotat una zona gran del pàrquing a ambdós costats per ser ocupada pels
invitats a l’acte, que no eren molt més que les autoritats, alguns
professor/ores i l’alumnat que intervingué el curs passat al Projecte “Mereixem
un carrer”.
M’he trobat ja destapada la placa de la part dreta del
carrer, col·locada ben alta sobre la paret del recinte anomenat “Pistes de
tennis i de pàdel” i he començat a fer fotos. La de la part esquerra entrant-hi
estava oculta per una tela blava i un llaç roig a l'espera de ser destapada per
les autoritats. Com a la part de l’IES no n’hi ha paret on col·locar la placa esta
descansava sobre un pal metàl·lic situat a la vorera i clavat en terra junt la
tanca que envolta l’IES per eix vial. Prop, s’havia ficat un entaulat amb un
faristol per la intervenció de les persones que havien de parlar i un poc més
enllà havien situat la part tècnica que controlaria el so del micròfon.
No més acostar-me al lloc una jove em preguntà si jo era
Cecili -m’havia reconegut malgrat la mascareta- i vaig endevinar que es
tractava de Mar Martínez, la professora amb la qual he mantingut una certa
relació epistolar -sense paper- amb les formes de la nostra època. Hem
conversat sobre el tema i el que jo pense i ja he transmès en més d’una ocasió
públicament.
Conforme s’acostava l’hora prevista han acudit les
autoritats i han començat a eixir els diferents grups d’alumnes que l’any
passat estaven en primer de l’ESO, es situaven als espais determinats, he
saludat alguns dels professors i professores que conec.
Jo m’he quedat a eixa zona d’enfront per poder veure i
fotografiar les persones que anaven a intervenir des del faristol.
Maria José Girona ha presentat l’acte. Primerament ha
donat la benvinguda als presents i ha parlat de la importància que tenia el que
anava a fer-se allí. “Diuen que la igualtat ha de partir de l’educació”, ha
estat comentant aspectes del projecte educatiu en que han treballat alumnes de
l’IES i dels col·legis Almassaf i Pontet. També ha dit algunes frases sobre la
biografia d’Empar Sicluna.
A continuació i ja amb la presència de totes les autoritats,
tant municipals com educatives, s’ha procedit a llevar el llaç i descobrir la
placa amb el nom de “Carrer Mestra Sicluna”. Seguidament eixes autoritats han
posat davant la placa.
A l’entaulat ha continuat la cerimònia amb les paraules
de la Regidora de Polítiques d’Igualtat Belén Godoy. Esta ha parlat de que era
un “dia històric, perquè per fi una dona donava nom a un carrer d’Almussafes”.
Després, ho ha fet la Professora Mar Martínez que després
d’expressar la seua alegria per estar al seu centre i a més pel motiu que havia
tornat, Ha dit que “és un honor per a qualsevol docent, que un projecte que
naix en les aules es faça realitat fora d’elles”. I ha explicat algunes
qüestions al voltant del treball efectuat a partir del Projecte “Mereixem un
carrer”, així com que la proposta d’eix nom va ser la del seu grup, el primer d’ESO
D. Tot va començar quan algunes xiquetes de l’aula li preguntaren un dia “quants
carrers amb nom de dona n’hi havia a Almussafes?”, però no era una pregunta de
fàcil resposta si no s’havia revisat primer el llistat de carrers i a partir d’ahí
començaren a investigar i arribaren a la conclusió de que eren 23 amb nom d’home
i 0 amb nom de dona. Al final de la seua intervenció ha invitat a pujar algunes
alumnes, entre elles María, que fou la que defensà el nom de la Mestra Sicluna.
María també ens dirigí unes paraules amb emoció i sentint-se orgullosa de la
tasca feta, així com altres dues alumnes més.
Per últim, tancà l’acte el senyor Alcalde amb paraules al
voltant també de la igualtat, “una democràcia no és plena si no hi ha igualtat”, és “un projecte que no té color comparat amb el que podem impulsar des de l’Administració”,
o “tenim que ser iguals a tots els nivells” digué.
Una vegada acabats els parlaments alumnes,
professors/ores i autoritats han posat per a una foto conjunta. Després,
cadascun/a s’ha encaminat al seu lloc de procedència. Jo he marxat cap el
pàrquing junt les directores dels dos col·legis i la vici-directora de l’IES.
I fins ací, queda dit el que hauria pogut ser una crònica
normal en forma resumida de l’acte d’eixa
inauguració.
-----ooooo00000ooooo-----
Però el Cronista no pot estar satisfet de com s’ha
plasmat en la realitat el resultat d’aquell digníssim Projecte educatiu titulat
“Mereixem un carrer” que tenia com a finalitat treballar “Per la igualtat d’homes
i dones als noms dels carrers”, un projecte impulsat fa uns anys a Andalusia
per la professora Rosa Liarte i aplicat ací per Mar Martínez i altres
companys/nyes durant el curs 2020-2021 i que culminà amb els resultats d’una
votació el dia 12-03-2021 que foren presentats a l’Ajuntament després de la
mateixa. Aquelles votacions pretenien replegar el sentit majoritari de
l’alumnat de primer d’ESO de l’IES i sisè de Primària dels col·legis davant
unes propostes fetes per tots els grups i treballades a totes les aules. La
votació sols determinava un ordre de vots, en cap moment votaren els alumnes
l’emplaçament del carrer, qüestió última que ha segut una decisió exclusivament
política. Algun motiu tindrà i més prompte o més tard es descobrirà.
I sí li ha resultat molt satisfactori –com no podia ser
menys- de que una mestra d’escola del poble –“Empar Sicluna”- haja donat nom al
primer carrer (?) amb nom de dona del nostre poble. Figura investigada i
divulgada per ell. Ix molt més barat encara un treball d’investigació fet -com
tots els demés- completament debades, que es copia i reprodueix -en part- sense
la menció de l’autor.
Quan a la seua “aproximació bibliogràfica” vaig escriure:
“És una pena que el masclisme imperant sempre a la nostra societat i més encara
al segle XIX, que permetia que les dones estudiaren poc més que magisteri,
tapara la seua figura fins el punt de que al mestre Cardona... se li dedicara
en 1912 un carrer... i ella, què és possible que fora durant quasi trenta anys
l’única mestra de xiquetes, haja quedat oblidada” (ell sols havia exercit 10/11
anys ací). En cap moment se’m passà pel cap quan investigava que això podia
convertir-se en una realitat.
I ara, venen “els peròs”. El meu viatge a la inauguració d’aquell
matí fou “a patir”, un “viatge sacrificat”, perquè l’emplaçament triat no era i -considere que- tampoc és l’adequat. Una de les persones intervinents parlant-ne
del carrer digué que “el nom era “D2”, no és un carrer adequat per a esta
zona tan especial, per la que passeu cada dia l’alumnat i professorat de
l’Institut d’Almussafes”, supose que es referia a eix nom ben simple,
però pel Cronista tampoc “és un lloc adequat per portar el nom de la Mestra
Sicluna”. Si durant 25 anys ha portat el de “D2” ha segut perquè el nom no
servia per a res, perquè era un vial que no necessitava cap nom, perquè no viu
-ni viurà mai- cap persona a ell i per tant no existirà cap adreça postat amb
les dades de “Carrer Mestra Sicluna, nº 7”, per ficar un exemple.
Al “callejero” d’Almussafes no apareixerà
mai el nom del Carrer Mestra Sicluna, com tampoc apareix el de Henry Ford, el
de La Granja, Canal de Crespo, Molí Panyeros, El Minat, Montanyana, Tramuntana,
Gregal, etc., que es troben al Polígon Industrial. Qui els ha sentit nomenar en
alguna ocasió? Viu a ell algun dels vostres amics o amigues? El de la Foia -no
citat abans, encara que també ho és- ens sona un poc més però sense saber massa
bé el motiu, una bona part de veïns i veïnes del poble desconeix que existeix el carrer La
Foia ací (casc urbà), el camí de La Foia (que va al Polígon), l’avinguda de La
Foia (la principal dins el Polígon Industrial) i tot ve derivat de la història
local, de que els terrenys on es troba Ford pertanyien majoritàriament a la
Partida anomenada de La Foia (el diccionari de l’AVL defineix “partida” com a:
“Divisió territorial, designada amb un mateix nom, que forma part del terme
municipal d’un poble”). És possible que fins i tot un/a treballador/a d’alguna de
les empreses del Polígon Industrial desconega el nom del carrer al que es
desplaça cada dia a fer la seua faena. Saber això no és tan important, ni
necessari, com conèixer el camí. Però tot el món sap quina es l’adreça de sa
casa, la que deu ficar si vol rebre cartes o paquets...
Per tant, eixa inauguració no li dona ni li donarà mai
visibilitat a la figura de la “Mestra Sicluna”, tampoc representa de la mateixa
forma “un acte igualitari”, un acte per donar “igualtat” a la Mestra que se li
envia a un carrer (?) del Polígon Industrial a un quilòmetre del casc urbà,
mentre que els “Mestres homes (Cardona i Medina)” si estan ací. Això és
igualtat? Igualtat de què? No és una nova discriminació pel sexe? Jo, ahí ho
deixe.
Ho he dit ja algunes vegades i no se m’ha contradit en
cap moment -entre altres coses perquè els resulta difícil, ja que està basat en
arguments sòlids- però el que opina el Cronista no sembla interessar a algunes
persones.
Ho vaig fer amb el títol “COM ENCAIXAR EL NOM D’UN CARRER
DE MESTRA DEL SEGLE XIX A UN POLÍGON INDUSTRIAL, EN LLOC DEL CASC URBÀ?” el dia
21 de juny de 2021, fa quasi 9 mesos. I el raonament portava com a conclusió personal
que no es podia “encaixar” de cap forma. Doncs bé, l’han encaixat! Aleshores
deia parlant del significat de les paraules “calle” i “carrer”
als diccionaris: Així de “calle” es diu: “1. Vía pública, habitualmente asfaltada o
empedrada, entre edificios o solares. // 2. Exterior urbano de los edificios.”
I de “carrer”: “1. URBAN En una població, via pública entre dos
files d’edificis o de solars, que generalment té separada la zona destinada als
vehicles i la zona destinada als vianants. // 2. Conjunt que conforma el veïnat
d’un carrer. // 3. Exterior urbà dels edificis.”» Pel Cronista el
“carrer Mestre Sicluna” no és un carrer en el sentit de la paraula, perquè no
està en zona urbana, perquè no té vivendes, perquè si limita amb el camps està
en una zona “rústica” (rural) en contraposició a “urbana”, d’ahí la diferència
de nom de padró d’impostos segons es referim a les vivendes (urbana) o als
camps (rústica)... Els Parcs Industrials es construeixen sobre terrenys de camps,
perquè tenen menys valor que els solars de la zona urbana del poble -que a més,
prou vegades s’expropien als agricultors- i de normal tenen camps per algun
costat, al límit del Polígon com passa ahí. El fet de que quan s’aprove el nou
PGOU es convertirà en terrenys d’ús industrial no desbarata els meus arguments,
tot al contrari, perquè s’edificaran fàbriques o empreses, però no vivendes...
si és que fan falta, que esperem que sí.
Podria donar més arguments per defensar el nom del carrer
al lloc on corresponia fer-ho com és el casc urbà, encara que fora substituint
el nom d’altre -Vicente Gay per exemple- per aplicació de la legislació sobre
Memòria històrica i democràtica, una aplicació que sembla estancada al nostre poble
des de fa uns anys, però també és cosa que ja he parlat en altres ocasions i
tocarà repetir en el futur.
Particularment, no descarte que el tema haja de quedar
com s’ha decidit per unes quantes persones que -teòricament- deuen
representar-nos a totes. Ja vaig dir en altra ocasió que si havíem estat 82
anys sense carrers amb nom de dona no calia córrer ara i prendre decisions que
no estigueren consensuades per tal de que el nom triat poguera mantenir-se
almenys altres 80 anys com a mínim, però no ha segut així. Qüestions com esta,
s’hagueren pogut portar a un referèndum amb possibilitat de vot per a tot el
poble!... I estic segur que Almussafes no hauria desterrat allà el nom de la
Mestra Sicluna.
Quan es prenen decisions com esta es corre el perill de
que en uns anys puga canviar la composició del govern municipal i els nous
responsables es plantegen també fer canvis en la nomenclatura de carrers
municipals i estarien en el seu dret a fer-ho. Un tema, què no és precisament...
per a jugar.